Documental participatiu

Fills i filles, el nostre documental!

Fills i filles (45 min)

7 grups de joves de 7 punts de Catalunya han portat a terme un procés participatiu de producció audiovisual per crear un curt de no ficció i aportar-lo al documental conjunt.

Cada equip de treball ha aprofundit en una temàtica vinculada al Pla Nacional de Joventut 2010-2020 elaborant propostes i demandes a recollir en aquest nou Pla de Joventut.

Emergeix el punt de vista, en primera persona, dels i les protagonistes del congrés Catalunya 2.0. Els fills i les filles de les migracions.

Som notícia!

En el web de l’aleshores Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya van parlar de nosaltres el mateix dia (11 de novembre de 2009) que fèiem la presentació del documental en el congrés Catalunya 2.0. Els fills i les filles de les migracions. A veure si ens trobeu en el programa. O també en el web de Joventut!

D’altres informacions recollides:

Itacat. Agència de Comunicació Intercultural

Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020 (ull perquè el documental no hi és sencer!)

Documental Fills i filles (informació a gencat.cat)

Congrés Internacional. Catalunya 2.0. Els fills i filles de les migracions

Lamalla.cat

Vilaweb - Mollerussa

Atzavara Arrels

Si encara no en tens una còpia en DVD, la pots sol·licitar AQUÍ.

L’estrena!!!

El dia de l’estrena vam anar a Barcelona tots els grups de joves participants del projecte, per viure-la en directe!!! Hi érem gairebé tots i totes!!! Vam quedar abans a la Secretaria de Joventut per fer un dinar plegats, trobar-nos, conèixer-nos i fer un primer intercanvi d’impressions de com havia anat tot el procés!!!

Tot i que ja ens havíem vist les cares a través del vídeo, ara sí que ja ens coneixíem tots. Desprès de menjar, vam anar caminant fins a l’auditori. Érem més de 60, semblava una manifestació! Teníem de tot, fins i tot cotxets amb infants i nadons!

L’auditori era molt gran i ens va impressionar una mica. Els més nerviosos érem els que havíem de pujar a l’escenari per presentar què havíem fet i com havíem viscut l’experiència. A la taula de presentació hi havia, un moderador, el secretari de Joventut i 7 de nosaltres (un per a cada municipi participant). Davant nostre, hi havia molta gent… ja esperant per veure el vídeo que havíem fet!!!

Primer va parlar en Miquel Essomba per presentar-nos, desprès l’Eugeni Villalbí, secretari de Joventut i cada un de nosaltres: Betsabé, Deivison, Depsy, Wafae, Leo, Mohamed i Penda. Vam passar molts nervis però ha estat una experiència inoblidable.

A més a més, al principi, el vídeo no funcionava i vam passar mes nervis encara!!! Al final va sortir tot molt bé i vam quedar molt contents i contentes.

Abans d’anar cadascú a casa seva (arreu de Catalunya), ens vam fer una foto de grup! Érem un munt i no cabíem tots i totes dins l’objectiu de la càmera!!!

Visionat d’una primera versió

Des de Teleduca. Educació i Comunicació,  ens van enviar fer arribar, a tots els grups implicats, una primera versió de tot el documental. Aleshores vam entendre perquè era el fil de llana de colors que portaven amunt i avall! Quan ho vam gravar, no acabàvem de veure per on anava la cosa… però, un cop editat, sí que percebíem el significat de la història conjunta!!!

Va ser interessant veure el petit documental que ha fet cada grup i també connectar-lo amb els de la resta d’equips participants en el projecte! Cada curt és molt diferent i té un estil propi, bé sigui per la manera de tractar el tema o bé de treballar amb la càmera i la realització. Des de cada municipi, vam fer arribar els nostres comentaris a Teleduca. Educació i Comunicació. Així és com va sorgir la versió definitiva del documental, que li vam dir Fills i filles. Ara ja estem pensant que arribi l’estrena…

I després… va tocar editar!

Durant les sessions d’edició, vam haver d’estar molt més concentrats!!! És més difícil i menys entretingut que gravar… perquè vam haver d’estar asseguts tota la estona davant l’ordinador. Però com les imatges eren les que havíem pensat i rodat nosaltres… un cop hi vam ser posats, va resultar més divertit del que ens imaginàvem… Era el moment de donar forma al nostre documental, escollir què hi aniria i què no!

A més, sempre hi ha alguna presa en fals per riure una mica dels errors durant el rodatge. De tot el que havíem gravat, vam haver de triar i quedar-nos amb les parts que més ens agradàvem. i més bé funcionaven per explicar el nostre relat. Les anàvem seleccionant i baixant a la línia de temps del programa d’edició de vídeo. És molt interessant veure com va quedant tot un cop ordenat i també com els trossos de clip es van convertint en una pel·lícula! Després pots entendre totes les virgueries que es poden fer durant el procés de muntatge audiovisual. Va ser tot un descobriment… però també es va fer una mica pesat de vegades perquè havíem d’estar molt atents perquè tot sortís bé!!!

Última ronda…

Si el grup de Mollerussa vam estar gravant a diverses localitzacions del municipi: el parc, l’institut i el carrer, els de Salt gairebé no vam sortir a fora de la sala… Les gravacions a Barcelona i Tarragona també van ser ben diferents!

A Barcelona al final també ens vam gravar nosaltres mateixes, una feia càmera i una altra so mentre una tercera era la protagonista en aquell moment. Vam gravar una per una les entrevistes. Eren molt personals i estàvem amb el nostre fill o filla. Les preguntes ens les feien des de l’equip de Teleduca, tot i que la temàtica l’havíem pensat i plantejat nosaltres. També vam fer fotos i making off. Tot el rodatge va ser dins de les instal·lacions de la Fundació Maria Raventós.

A Tarragona vam anar fent un recorregut per diversos espais dels Barris de Ponent de la ciutat, un lloc molt allunyat del centre. Vam anar prenent mesura de quins espais són més participatius i quins altres no contribueixen gaire a la cohesió social. Cada un de nosaltres, es va dedicar a presentar in situ un dels llocs triats. Després, a la seu de la Fundació Casal l’Amic, vam marcar els punts en un mapa entre tots.

Més gravacions per al documental

Aquest cap de setmana hem gravat a Tortosa, Mollerussa i Salt.

A Tortosa, com que fèiem un telenotícies, vam enregistrar una part dins de la seu de l’associació i les altres al carrer. Els estudis centrals de la televisió vam improvisar-los amb una taula, un parell de cadires i una pissarra. Després, vam sortir al carrer a representar alguns dels temes que havíem treballat. En moltes notícies, vam acabar actuant nosaltres mateixes fent els diversos personatges. En una informació, també vam demanar l’opinió de la gent del carrer i en una altra va venir un noi més gran, també d’Atzavara, a participar com a protagonista.

A Mollerussa ho teníem tot molt i molt pensat. Havíem construït un guió de rodatge que ens van dir que estava molt ben pautat. Això sí: teníem molta feina per fer-la en un sol matí!!! Havíem demanat permís una escola per fer-hi una part de les gravacions i parlar de què estem estudiant. Quan explicàvem coses de quan érem petits i essenyàvem les fotografies d’aleshores érem al skate park. Després ens vam plantar al bell mig del carrer per relatar de què voldríem treballar de més grans. En definitiva, el nostre documental partia dels nostres somnis de petits i de vom intentàvem complir-los ara. Vam haver de fer memòria!!!

A Salt es va encendre el debat! Vam parlar del sistema educatiu, li vam posar “notes”. Vam convertir l’aula on fem els tallers a Eina en la sala de professors d’un insti.  Com que hi havia qüestions que alguns de nosaltres les veiem d’una manera i els altres d’una altra, vam poder intercanviar experiències i opinions mentre enregistràvem el debat. A voltes ens va costar parlar l’un darrere l’altre, sense trepitjar-nos. Ens oblidàvem que estàvem gravant el nostre documental. Ens deixàvem portar per la xerrada i no fèiem cas de la càmera!

Comencem amb els rodatges!!!

A Castelló d’Empúries vam ser els primers en començar! Ens vam trobar a la porta de l’institut i vam gravar als nostres companys sortint. Després vam anar junts al locutori on ens trobem sempre per fer el recorregut pel poble. Mentrestant caminàvem i anàvem canviant de rols (un feia de càmera, un altre de sonidista, etc.). Hem estat parlant de les nostres coses fins que vam arribar al pavelló esportiu. Allà vam gravar un de nosaltres que fa bàsquet. Encara ens queda una jornada!

A Sant Pol de Mar hem fet un recorregut per tot el litoral del poble fins a la punta Anàvem entrevistant a l’un i després a l’altre. Cadascú es presentava i deia el que pensa fins que es trobava amb un altre. Seguíem a cada personatge fent-li la entrevista. I així per tot el poble! Vam parlar de les coses que ens agraden, les que ens preocupen, les coses que fem en el nostre temps lliure… Desprès vam gravar imatges de cada un de nosaltres fent allò que ens agrada: com per exemple, anar amb monopatí, fer kick boxing o jugar al futbolí.

Ja tenim un web per al documental!

Des d’aquí podem seguir el procés producció d’un documental participatiu que fem joves fills i filles de persones immigrades a Catalunya. Hem engegat el passat 30 de setembre i ara estem en la fase d’escriure el guió!